Predatory Journals
Predatory Journals
Què entenem per Predatory Journals
El terme va aparèixer per primera vegada el 2010 de la mà del bibliotecari Jeffrey Beall de la Universitat de Colorado, Denver. Famós per ser un crític de l'accés obert i la seva llista d'editors potencialment depredadors, va publicar la seva experiència en el tracte amb editorials potencialment depredadores durant la seva recerca. Beall, actualment retirat del món acadèmic, va deixar d'actualitzar el llistat el 2017.
El concepte ha anat evolucionant des de llavors. Un informe publicat a la revista Nature el 2019 (Grudniewicz et al., 2019) va definir les predatory journals i els seus editors com entitats que prioritzen l'interès propi a costa de la qualitat científica i es caracteritzen per presentar informació falsa o enganyosa, dur a terme pràctiques editorials i de publicació inadequades, manca de transparència, i/o l'ús agressiu de sol·licituds, així com pràctiques agressives i indiscriminades.
Com identificar-les
Són moltes les recomanacions publicades sobre com identificar els predatory journals. Unes de les més conegudes estan publicades per diferents societats i editorials científiques, entre elles Springer Nature, que han participat en l’elaboració d’una checklist per identificar-les. Es tracta del Think.Check.Submit
Com hem dit anteriorment, les predatory journals es mouen per un interès propi, normalment econòmic, i es caracteritzen per:
Informació falsa o enganyosa. Això s'aplica a com es presenta l'editor. Sovint hi ha un lloc web o correus electrònics d'una revista depredadora declaracions contradictòries, factors d'impacte falsos, adreces incorrectes, tergiversacions del consell editorial, falses afirmacions d'indexació o pertinença a associacions i engany sobre el rigor de la revisió per iguals.
Pràctiques editorials i de publicació deficients. Existeix un informe de Transparència i bones pràctiques en publicacions acadèmiques emès pel DOAJ, l'Open Access Scholarly Associació d'Editors, COPE i el World Association of Medical Editors. Alguns exemples de pràctiques deficients serien: no tenir una política de retractació, no especificar una llicència Creative Commons en una revista d'accés obert, una pàgina web d'aspecte poc professional, amb faltes d'ortografia, etc. Hem de tenir present les revistes no són elegibles per incorporar-se al DOAJ o unir-se a la COPE fins després d'un any de funcionament.
Falta de transparència. Ens referim a la falta de transparència en els procediments com les eleccions del consell editorial, les taxes a pagar o la revisió per parells. Ens hem de fixar en els membres del consell, ja que normalment no són verificables.
Sol·licitud agressiva i indiscriminada. Malgrat que hi ha revistes legítimes que poden sol·licitar enviaments de papers, és habitual que les revistes depredadores enviïn sol·licituds de manera agressiva i repetitiva a través de correu electrònic. Es caracteritzen pel to afalagador i les presses per obtenir un paper per la següent publicació.
Altres criteris. Que una revista no sigui de qualitat no vol dir que hagi de ser depredadora. La diferència recau en la intenció d’enganyar i això pot dur a problemes i confusions en la seva identificació. L’element més controvertit és la revisió per parells. En opinió de Grudniewicz, fins i tot en revistes de prestigi, el procés de revisió no és prou transparent. Per això ell i el seu equip consideren que no poden incloure aquest element com a element decisiu.
Existeix també una base de dades que recull totes les revistes sospitoses de comportaments fraudulents. Es tracta de Cabell's Scholarly Analytics i el seu projecte Predatory Reports, una base de dades per subscripció. Actualment, podem trobar més de 15.000 journals i el llistat s'actualitza i amplia periòdicament. Per acabar, InterAcademy Partnership (IAP) ha fet públic un informe exhaustiu, titulat Combatting Predatory Academic Journals and Conferences, on poder consultar la seva evolució, la situació en la qual ens trobem i algunes eines per combatre aquesta tendència.
Evolució dels predatory journals: discussió a l’àmbit acadèmic
El nexe d'unió que exposa Beall entre OA i predatory journals ha estat àmpliament criticat i posat en qüestió per la comunitat científica. Tanmateix, alguns estudis recents indiquen que existeix certa relació entre els dos fets (Krawczyk & Kulczycki, 2021).
Kakamad i els seus companys van publicar el 2020 una letter que posava en manifest els canvis que estaven vivint les revistes depredadores (Kakamad et al., 2020). Fins ara han estat molts els esforços per definir els criteris per identificar-les i, per la seva part, les revistes han modificat les formes i pràctiques per evitar fer saltar les alarmes que s’havien establert. Però la pedra angular del debat continua sent la falta de revisió per parells, sigui falsificada o inexistent. Per això, alguns sectors de la comunitat científica consideren que sempre s’han de valorar les condicions del peer-review; per identificar correctament pràctiques fraudulentes de les editorials.
Per últim, Shu Ling Yeo-Teh i Luen Tang han posat en manifest que especialment en llocs on l'èxit acadèmic es mesura per la quantitat i no per la qualitat de la publicació, és on s'està alimentant aquest model de negoci. En tot cas, de la mateixa manera que s'ha de triar amb cura les fonts d'informació, també s'haurà de repensar en quins mitjans i condicions es publica.
Bibliografia i llocs web d'interès
- Beall, J. (2017). What I learned from predatory publishers. Biochemia Medica, 27(2), 273-278. https://doi.org/10.11613/BM.2017.029
- Grudniewicz, A., Moher, D., Cobey, K. D., Bryson, G. L., Cukier, S., Allen, K., Ardern, C., Balcom, L., Barros, T., Berger, M., Ciro, J. B., Cugusi, L., Donaldson, M. R., Egger, M., Graham, I. D., Hodgkinson, M., Khan, K. M., Mabizela, M., Manca, A., . . . Lalu, M. M. (2019). Predatory journals: No definition, no defence. Nature (London), 576(7786), 210-212. https://doi.org/10.1038/d41586-019-03759-y
- InterAcademy Partnership (2022). Combatting Predatory Academic Journals and Conferences. https://www.interacademies.org/publication/predatory-practices-report-English
- Kakamad, F. H., Salih, A. M., & Mohammed, S. H. (2020). Predatory journals: dodging the radar. Nature (London), 580(7801), 29. https://doi.org/10.1038/d41586-020-00910-y
- Krawczyk, F., & Kulczycki, E. (2021). How is open access accused of being predatory? The impact of Beall 's lists of predatory journals on academic publishing. The Journal of Academic Librarianship, 47(2)https://doi.org/10.1016/j.acalib.2020.102271
- Ng, J. Y., & Haynes, R. B. (2021). “Evidence-based checklists” for identifying predatory journals have not been assessed for reliability or validity: An analysis and proposal for moving forward. Journal of Clinical Epidemiology, 138, 40-48. https://doi.org/10.1016/j.jclinepi.2021.06.015